Can Cortès
la història
Origen
Al cor de la Serra de Collserola, amb vistes obertes cap a Sant Cugat del Vallès, Can Cortès conserva el caràcter de les masies que donaven vida al paisatge molt abans que arribessin les carreteres i les urbanitzacions. La documentació patrimonial en situa les referències històriques, com a mínim, l’any 1540, i assenyala que també va ser coneguda com a Casa Gravat, Casa Rosaura i Casa Maties, noms que expliquen —sense necessitat de gaire paraules— els canvis d’època i de mans que ha viscut la finca.
Arquitectura
La construcció manté una tipologia tradicional molt reconeixible: un cos principal de planta baixa i pis, organitzat en tres crugies, amb teulada a dues aigües i una façana que encara transmet la sobrietat funcional de l’arquitectura rural de Collserola.
Les imatges mostren una masia austera, de feina i de bosc, quan l’entorn era encara un món més silenciós i l’activitat estava més vinculada al territori.
la Belle Époque
I, alhora, Can Cortès també forma part d’una altra història fascinant del seu entorn: a poca distància, la carretera de l’Arrabassada va ser escenari de la Belle Époque barcelonina amb el mític Casino de la Rabassada i el seu gran hotel, inaugurats a inicis del segle XX com a destí d’oci i d’escapada “a la muntanya” per a la ciutat. Aquell conjunt —entre jardins, atraccions i visitants— va marcar una època i va deixar petjada en l’imaginari del lloc, connectant Collserola amb una Barcelona que començava a mirar cap amunt, cap al Tibidabo.
Paissatge
Després, el paisatge va canviar: quan es va urbanitzar la zona, Can Cortès va entrar en una nova etapa. Les fitxes patrimonials indiquen que des de 1967 la masia acull un establiment de restauració, convertint-se en punt de trobada per a celebracions, dinars de cap de setmana i visites que busquen natura a un pas de Barcelona.